Federació Catalana de Caça - Territorial de Girona
ACTIVITATS
CIRCULARS TERRITORIAL
COMPETICIONS.
NOTÍCIES
RECULLS DE PREMSA
Notícia històrica · NOTÍCIES

CAÇA, DE LA NECESSITAT AL LINXAMENT



Caça, de la necessitat al linxament

Caça, de la necessitat al linxament

27/04/2020
No som empreses d´eradicació de plagues. No se´ns contracta. No se´ns paga. No tenim cap estructura empresarial. No tenim més mitjans que els que cada caçador/a es procura a si mateix/a, de la seva butxaca.

Avui dia, la major part de la població està totalment desvinculada del que és la vida a la natura i a les zones rurals i encara menys gent sap que és la caça, entesa en la seva totalitat i complexitat. Saben el que és l'acció concreta de caçar i prou. Per això considerem que, malauradament, s'està mal interpretant i devaluant el que és la caça i la tasca dels caçadors. La notícia “Els caçadors demanen fer batudes davant l'augment de danys provocats per animals salvatges” de l'Agència Catalana de Notícies, publicada el 23 d'abril a diversos mitjans és desencertada, no està contextualitzada i contribueix al malentès sobre la caça i els caçadors.

 

La caça és una activitat lúdica a través de la qual es gestiona el medi. No som empreses d'eradicació de plagues. No se'ns contracta. No se'ns paga. No tenim cap estructura empresarial. No tenim més mitjans que els que cada caçador/a es procura a si mateix/a, de la seva butxaca. Som persones individuals, amb les nostres feines, negocis i comerços, la caça no és la nostra feina, és la nostra afició.

 

Els danys a l'agricultura, els accidents de trànsit provocats per animals cinegètics, el perill de transmissió de malalties com la Pesta Porcina Africana a animals de granja, o risc de zoonosis (malalties que es transmeten d'animals a humans), la superpoblació d'espècies que generen perill a d'altres (els porcs senglars, per exemple, mengen ous d'altres espècies), etc. són problemes molt importants que els caçadors ajudem a gestionar. Amb els nostres mitjans, el nostre temps i la nostra energia, sense rebre res a canvi i arrossegant l'estigma de ser sempre 'els dolents de la pel·lícula'.

 

Volem evitar accidents de trànsit? Per suposat! Treballarem per minimitzar el risc de transmissió de malalties? Evidentment! Volem ajudar als pagesos i ramaders? És clar que si! Portem tota la vida fent-ho, i de fet, molts pagesos són també caçadors. Però hem arribat a un punt en el que la nostra bona voluntat i predisposició es confon, es dona per descomptada i fins i tot es menysprea.

 

La caça, tal i com l'entenem i promovem des de la Federació Catalana de Caça, és gestió i la gestió comprèn molts vessants; coneixement autèntic i profund de la natura, dels animals i del territori; feina en pro de la biodiversitat, en forma de censos i Projectes de recuperació d'espècies; estima i conservació de les zones rurals, neteja i manteniment de camins, de boscos i vedats; formació i reciclatge continuat, especialment pel que fa a seguretat i evidentment, col·laboració en la gestió dels problemes causats per animals cinegètics. Però que nosaltres assumim i adoptem aquesta responsabilitat com a nostra, i ens mantinguem sempre disposats a col·laborar, està derivant en una percepció injusta i generalitzada de la nostra tasca; que és obligatòria, exigible i gratuïta i alhora censurable, criticable i menyspreable.

 

Sergi Sánchez

Federació Catalana de Caça

 



 

Caza: de la necesidad al linchamiento

 

No somos empresas de erradicación de plagas. No se nos contrata. No se nos paga. No tenemos ninguna estructura empresarial. No tenemos más medios que los que cada cazador / a se procura a sí mismo / a, de su bolsillo.

 

Hoy en día, la mayor parte de la población está totalmente desvinculada de lo que es la vida en la naturaleza y en las zonas rurales y todavía menos gente sabe lo que es la caza, entendida en su totalidad y complexidad. Saben lo que es la acción de caza y basta. Por eso consideramos que, desgraciadamente, se está mal interpretando y devaluando lo que es la caza y el trabajo de los cazadores. La noticia “Los cazadores piden hacer batidas ante el aumento de daños provocados por animales salvajes” de la Agencia Catalana de Noticias, publicada el 23 de abril en diferentes medios es desacertada, no está contextualizada y contribuye al malentendido sobre la caza y los cazadores.

 

La caza es una actividad lúdica a través de la cual se gestiona el medio. No somos empresas de erradicación de plagas. No se nos contrata. No se nos paga. No tenemos ninguna estructura empresarial. No tenemos más medios que los que cada cazador/a se procura a sí mismo/a, de su bolsillo. Somos personas individuales, con nuestros trabajos, negocios y comercios, la caza no es nuestro trabajo, es nuestra afición.

 

Los daños a la agricultura, los accidentes de tráfico provocados por animales cinegéticos, el peligro de transmisión de enfermedades como la Peste Porcina Africana a animales de granja, o riesgo de zoonosis (enfermedades que se transmiten de animales a humanos), la superpoblación de especies que generan peligro a otras (los jabalís, por ejemplo, comen huevos de otras especies), etc. son problemas muy importantes que los cazadores ayudamos a gestionar. Con nuestros medios, nuestro tiempo y nuestra energía, sin recibir nada a cambio y arrastrando el estigma de ser siempre 'los malos de la película'.

 

¿Queremos evitar accidentes de tráfico? ¡Por supuesto! ¿Trabajaremos para minimizar el riesgo de transmisión de enfermedades? ¡Evidentemente! ¿Queremos ayudar a los agricultores y ganaderos? ¡Claro que sí! Llevamos toda la vida haciéndolo y de hecho, muchos agricultores son también cazadores. Pero hemos llegado a un punto en el que nuestra buena voluntad y predisposición se confunde, se da por descontada y hasta se menosprecia.

 

La caza, tal y como la entendemos y promovemos desde la Federación Catalana de Caza, es gestión y la gestión comprende muchas vertientes; conocimiento autentico y profundo de la naturaleza, de los animales y del territorio; trabajo en pro de la biodiversidad, en forma de censos y Proyectos de recuperación de especies; estima y conservación de las zonas rurales, limpieza y mantenimiento de caminos, de bosques y cotos; formación y reciclaje continuado, especialmente en lo tocante a seguridad y evidentemente, colaboración en la gestión de los problemas causados por animales cinegéticos. Pero que nosotros asumamos y adoptemos esta responsabilidad como nuestra, y nos mantengamos siempre dispuestos a colaborar, está derivando en una percepción injusta y generalizada de nuestra tarea; que es obligatoria, exigible y gratuita y a la vez censurable, criticable y despreciable.

 

Sergio Sánchez

Federación Catalana de Caza






<< Tornar